Convocat el 3r Concurs Sons de la Mediterrània

Assabè –duet vallesà que elabora cançons electrobalcàniques–, Dàfnia –quartet d’instrumentistes establert a Sant Hilari Sacalm que sintetitza llenguatges musicals d’arreu, especialment del Mediterrani–, Rascanya –grup de l’Horta inspirat en els saraus populars valencians– i Tazzuff –sextet instrumental de Barcelona– són els finalistes de la tercera edició del concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius, la Fira Mediterrània i el Grup Enderrock. Tots quatre, escollits entre les 54 propostes presentades enguany –el doble que l’any passat–, actuaran a la final del certamen, que tindrà lloc a la 13a Fira Mediterrània de Manresa. D’allà en sortirà el guanyador, que obtindrà com a premi la contractació al festival Tradicionàrius, la Fira Mediterrània, el Circuit Folc, el FIMPT-Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú, la Festcat de Llívia i la gravació d’un disc amb contracte discogràfic, així com una campanya de promoció a la revista Sons de la Mediterrània i a l’emissora Icat fm.

Els primers compassos de les seves cançons fan pensar en una discoteca a altes hores de la matinada. Poc després, però, la combinació de veus i la sonoritat de l’acordió diatònic referencien inevitablement uns Pomada que han agafat un carro o furgoneta i deambulen pels Balcans. Són Assabè, un singular duet sorgit de les fèrtils terres vallesanes, més concretament de Sabadell. Són KT (veu i acordió diatònic) i Rebor (veu, saxo i bases electròniques), i van formar el grup a final del 2008 per donar sortida a dues fal·leres: d’una banda, la força atropellada característica de la música balcànica –sobretot gitana– i la melangia accelerada del klezmer, amb noms com Fanfare Ciocarlia, Goran Bregovic, Emir Kusturica, Dúmbala Canalla, L’Orkestina, Klezmatics o Frank London com a influència, i d’altra banda el vessant més "rave" de l’electrònica. Assabè fa confluir aquests dos universos sonors, i el desembre del 2009 van gravar a casa seva, a Sabadell, la maqueta, que inclou set peces ("Gats i bruixes", "Crisi", "Calçotada"... ) que els han permès arribar a la final del tercer Concurs Sons de la Mediterrània.

Dàfnia és un projecte ben recent, ja que es va fundar tot just fa un any, el juliol del 2009, a Sant Hilari Sacalm (la Selva). La idea del projecte és, segons les paraules dels seus integrants, "explorar i mostrar la diversitat tímbrica, lingüística i estilística de la música vocal d’arreu de la Mediterrània", i també anar-hi incorporant paral·lelament elements de diferents cultures musicals i elaborar composicions pròpies. En directe presenten un concert en forma de viatge sonor, partint de Catalunya, recorrent l’arc mediterrani en el sentit de les agulles del rellotge i escapant finalment cap a Galícia. A cada parada, el quartet Dàfnia ofereix una cançó tradicional, donant protagonisme a un instrument o un ritme característic de cadascun d’aquests territoris. Els integrants de la formació tenen força experiència amb grups i formacions de diferents estils: Amarok, Catau, Toni Xuclà, Guirigall, La Coloma i el Puma, Les Violines, Duet’u... Dàfnia són Robert Santamaría (saz, qanun, tar, pandero, darbuca, bendir, pandereta octogonal, agual), Marta Segura (veu, pandereta, krabs), Manel Vega (baix elèctric, contrabaix, agual i cròtals) i Coloma Bertran (violí i krabs).

El grup Rascanya va formar-se a València el 2007 per interpretar cants i balls de la música tradicional i popular. El caràcter espontani i alegre dels saraus i els bureos valencians és la font d’inspiració d’un sextet que ofereix un repertori que recupera melodies tradicionals i les combina amb altres de creació pròpia (“Vals del gaiter”, "Havanera de la Malva-rosa", "Bolero de Vila-real", etc.), amb instruments "amb denominació d’origen" com la dolçaina i el tabal, el guitarró, el llaüt...; un tractament de la veu que busca el "cant a l’aire" característic del Mediterrani per interpretar lletres ara reivindicatives ara humorístiques, i un mestre de ball que introdueix el públic en les característiques de cada estil i el fa participar. Els darrers anys han esdevingut un nom habitual a places i trobades de ball folk, i tenen a més un vessant divulgatiu que els ha dut a fer concerts i tallers en escoles i instituts. El grup el formen Amparo Navarro (dolçaina, gralla, tarota, flautes i flabiol), Benjamín Lacruz (percussions), Francesc Sanchis (guitarra, guitarró, llaüt i veu), Pere Ballester (acordió diatònic i dolçaina) i Vicent Martínez (mestre de ball). Des de la primavera passada, a més, han introduït un baixista a la formació.

La formació Tazzuff va néixer a final del 2006 a Barcelona, aglutinant una sèrie de joves instrumentistes que, provinents de diferents àmbits estilístics, tenen una idea similar: construir un repertori propi, totalment instrumental i basat en el llenguatge tradicional, que soni nou i imaginatiu, i que reparteixi el protagonisme entre els diversos instruments. Les actuacions del grup estan pensades tant per ballar com per ser escoltades, i recorren diversos estils musicals catalans, així com altres d’Occitània, del País Basc, la Bretanya i els Balcans. Sobre tots aquests materials, els sis instrumentistes dialoguen i apliquen la pròpia creativitat i imaginació a l’hora de compondre els arranjaments. Aquesta temporada, Tazzuff ha introduït retocs en la instrumentació, un fet que ha enriquit encara més la seva varietat tímbrica. A la formació actual s’hi han afegit Xavi Grau (baix elèctric) i Òscar Antolí (clarinet baix), que s’han unit a Marc del Pino i Aleix Armengol (acordions diatònics), Adrià Grandia (viola de roda electroacústica) i Dídac Sauret (percussions).